DODECÀLEG DE L'ANTI-LÍDER

Aquest és un exercici molt "conyon" d'un professor cordobes que és diu José Luis Trechera Herreros i que jo només li he agafat en prèstac per a un curs de la Xavier Soto. Però, ara que venen els congresos del PSC, PSOE, CDC, PP, ERC, ETC... molts podrien "fer-s'ho mirar". I algun que altra lider empresarial també (el meu cap, per exemple):

| View | Upload your own

FUERA LOS CURAS DE LOS COMITES ETICOS DE LOS HOSPITALES

El monstruo ataca de nuevo: que nos meten a los curas en los comités eticos de los hospitales para que podamos padecer como su redentor padeció en la cruz.

Y Joselito nos lo explica clarito en su artículo Contra la injerencia religiosa en la sanidad pública madrileña y nos pide un massive attack via mail a los consejeros madrileños: pon tu dirección y la de un amigo y que sepan de nuestro rechazo.

JA NO TENIM SED, PERÒ, ESTEM FERITS

Ahir, en Jordi Terrades, diputat al Parlament de Catalunya i cap de la sectorial de Medi Ambient del PSC,

ens va explicar el problema de l'aigua a Barcelona.

La solución tot just l'explicaven en Baltasar i la nova ministre de Medi Ambient, Rural i Marí: l'aigua vindrà del mini-trasvassament de l'Ebre i de l'estalvi d'aigua dels regants, tot sufragat per la clàusula de l'estatut.

Com van prometre Montilla i Zapatero, Barcelona tindrà aigua a la tardor.

Però, estic ferit perque novament em fet tots el "paperina": CiU amb la conya del Roina i la Generalitat convencent-nos que (per terminis) era impossible portar l'aigua de Tarragona i que, a més a més, seria insuficient.

I, el pitjor, el nostre president dient-ho i dient-ho al mitjans.

L'administració catalana i els catalans, en general, sembla que anem "sobrats", que som més llestos, que no ens cal ningú, que donem lliçons. "Que n'aprenguin", que va dir aquell.

Ens fa falta ser més humils, treballar "en equip" amb la resta d'Espanya i de Catalunya, no ser "medalleros" i deixar de donar lliçons de res. Ens cal aigua, ens cal energia i ens sobra dependència del petroli i del gas, del ciments i del turisme.

Ens sobra orgull de ser catalans i ens manca l'orgull de voler aprendre d'altres (Irlanda, Finlandia): l'orgull de l'ètica del treball.

BACK TO THE PAST

Fa 25 anys (1983), al “Instituto Nacional de Bachillerato” NARCIS MONTURIOL, vaig conèixer a un noi que acabava d’aterrar tot sol d’Eivissa, eixerit, modernet, calladet que es deia Bartomeu. No es relacionava gaire amb ningú, però, a la Lola i a mi ens feia molta gràcia: representava tot allò que nosaltres volíem fer, ser, viure.

Avui m’he aixecat del llit i no se com m’ha vingut al cap aquell dia en el que li vam ajudar a netejar el seu pis a Gràcia i aquella pila de vinils (amb Siouxsie, Bauhaus, Durruti Column, Siniestro Total, Parálisis Permanente,...). Ell va fer la banda sonora de l’audiovisual amb el que vam recórrer un bon grapat d’instituts de Barcelona per a finançar el nostre viatge a Florència: la nostra mestre d’Història de l’Art ens va portar a la fundació Miró a veure una mostra d’artistes nord-americans, entre d’altres Keith Haring i Julian Schannabel. Crec que les diapos les va fer ell. Li vam perdre la pista quan es va matricular a la facultat de Filosofia i Lletres.

Increïble, però, avui m’he trobat al diari a en Bartomeu Marí, el nou director del MACBA, nascut a Eivissa fa 42 anys, llicenciat en filosofia i amb les mateixes ulleres de pasta. Coincidència?

Felicitats Bartomeu, tot i que no sigueu el mateix

EL PROBLEMA DEL AGUA: ACOJONATE QUE VIENEN LOS EXPERTOS

Por si no tenía bastante con Baltasar hablando de soluciones pero sin explicar la magnitud del problema, ahora, las radios, teles y diarios se nos llenan de expertos hablando del problema del agua: que si hay que reutilizar, que si el trasvase del Ebro, que si el del Segre, que si las cuencas internas, barcos y trenes llenos de agua ...

Pero, ¿hay alguien que se haya molestado en explicar cuales son las magnitudes de esta emergencia nacional?

¿Cuánta agua de boca consume la conurbación de Barcelona? ¿Cuánta queda en los embalses? ¿Cuánta agua desalará la desaladora del Prat? ¿Cuánta agua sobra a los regantes? Unas pocas del mogollonazo de preguntas que tengo y que me gustaría que me contestasen para poder formarme una opinión. Pero, la conselleria solo quieren acojonarme con la emergencia; y los medios, acojonarme con su experto que me da soluciones a 20 años y pone a todo cristo a parir de un burro (aunque mañana saldrá otro experto que pone a caldo al de hoy).

Yo voy a proponer toda la infomación que he ido acumulando estos días:

1. El área metropolitana de Barcelona tiene el agua de boca más cara de España.
2. El área metropolitana tiene el ratio de consumo de agua por habitante más baja de toda España.
3. La desaladora del Prat entrará en funcionamiento en abril del 2009 y producirá 60 m3.
4. El transvase del Segre vale 18 millones de Euros y si se empieza ahora estará listo en Septiembre.
5. Del Segre se transvasaría de 1 a 3 m3 siempre que el caudal fuera superior a x.
6. El caudal superior a x no se produce en verano nunca. De hecho, antes de semana santa el caudal era x.
7. Un barco transporta el agua de boca que consumen 50.000 personas en un día.
8. El mini trasvase del Ebro tiene un “excedente” de 1 m3 que podría transvasarse hasta el Garraf con una tubería de 10 km.
9. Las tubería que tendría que llevar el agua del Ebro a Barcelona tendría que tener un diámetro muy superior a la que llega a Cunit, por lo que la tubería sería de 62 km y tardaría 21 meses.
10. La red de abastecimiento de agua de Barcelona es de las más eficientes de España.
11. Con lo que cuesta el trasvase del Segre se pueden modernizar 5.000 hectareas de regadío.

12. El área metropolitana de Barcelona alberga 5.000.000 de habitantes que, de continuar así, no tienen garantizada el agua de boca a partir de octubre.