Van ser els primers 23 anys de govern de Jordi Pujol els que varen ferir de mort el catalanisme polític. El seu mal, la identificació: Catalunya soc jo! (es a dir, ell).
Després, les malaguanyades negociacions del nou estatut (i el seu fill pròdig: l’estatut del 30 de setembre) van ser qui el va portar al cementiri.
A la vetlla varen assistir, entre d’altres, els presidents Zapatero i Maragall.
El respons va ser d’Artur Mas.
El 40% de masses enfervorides el varen acomiadar un dia de Tots Sants.
Ens crida ara el mossèn per l’exorcisme?
Con Cataluña hemos topado amigo Sánchez, article de Jordi del Rio
-
Explica don Gregorio Marañón en el seu excel·lent retrat del Conde Duque
d’Olivares La pasión de mandar, una anècdota del seu pare amb la qual
il·lustra ir...
Hace 5 años
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario