12 junio 2006

CIUDADANOS DE CATALUÑA

Mi sobrino me ha enviado un mensaje con los argumentos de los CIUDADANOS DE CATALUNYA y me ha pedido que se lo comente.

Así que, sin quitarles la razón allá donde la tenga, la respuesta és:


  1. Qui demanava un nou Estatut? Hi era al programa electoral del PSC. Sembla ara que complir-lo és demagògia.
  2. És aquest un bon projecte d'Estatut? L’estatut és una llei orgànica on s’estableixen les competències de la Generalitat i de l’Estat. No és un “marc de convivència” ni una constitució.
  3. Aquest projecte d'Estatut solucionaria els problemes dels ciutadans? Si el Codi Penal i el Codi Civil no eradiquen la delinqüència, com a de solucionar el nou estatut l’heterogeni “problemes dels ciutadans”.
  4. i s'aprovés el projecte d'Estatut, quin seria el meu himne nacional, la festa nacional i la bandera nacional? Els mateixos que ara, o hi ha cap problema en que algú senti Els Segadors al mateix nivell que l'himne d'Espanya. Jo no m'emociono gens amb cap dels dos.
  5. Té algun efecte per als ciutadans el preàmbul de l'Estatut, que es defineix
    Catalunya com Nació?
    No. I Catalunya és el que és digui el que digui l’estatut.
  6. Respecta el projecte de l'Estatut el bilingüisme realment existent en la societat catalana? No: ni el respecte ni el deixa de respectar. Estableix unes obligacions amb la llengua catalana simètriques a les que ja té la llengua castellana. Els castellano-parlants ni estan, ni estaran discriminats.
  7. Podrien els meus fills seguir un model educatiu bilingüe català-castellà ? Podran seguir un model idèntic a l’actual, acceptat pel tribunal constitucional per dues vegades i que garanteix el coneixement del català i del castellà a l’acabament dels estudis. De fet, segons els darrers estudis de les proves de selectivitat, a Catalunya hi millors notes en castellà que la mitjana espanyola. Una altra deficiència del sistema.
  8. En quin idioma em dirigiran les seves comunicacions les administracions públiques catalanes? En quin idioma s’adreça habitualment l’administració general de l’estat?
  9. La política lingüística recollida en el nou Estatut afecta als treballadors? No. El coneixement dels dos idiomes a Catalunya es pràcticament total. Segons Ciutadans de Catalunya, hi ha un bilingüisme perfectes. Quin és el problema?
  10. Podria un treballador d'una altra regió venir a treballar a l'administració
    pública de Catalunya? Afectaria la política lingüística recollida en l'Estatut la mobilitat geogràfica dels treballadors?
    Cal garantir el dret de l’administrat a ser atès en la llengua que ell desitgi? O hi ha que imposar-li la llengua del funcionari de torn?
  11. Se sancionaran les empreses privades que no retolin els seus establiments en català? Igual que ara.
  12. Era necessari un nou Estatut per a millorar el finançament? No. Tampoc estem en guerra i tenim un exercit. Sempre hi ha un altre manera de fer les mateixes coses, però, potser no era millor tenir tot en el mateix sac (Estatut)?
  13. Més finançament significa millors serveis? Millorarà la meva vida diària un augment del finançament? És més fàcil que sense. Encara que hi ha molta demagògia amb l’ús dels cales per part de les administracions públiques. Cal recordar que els diners i les competències ja hi eren abans, encara que la responsabilitat era de l’administració general de l’Estat que ha finançat la Fundación Francisco Franco fins fa poc. La despesa depèn de quin govern tens. Vota PSC si vols millors servei i deixat d’històries de ciutadans de Catalunya.
  14. Hi hauria més ocupació i riquesa a Catalunya amb el nou Estatut? No i sense tampoc. Potser amb una administració més propera serà més fàcil.
  15. Afavoriria aquest Estatut que noves empreses i professionals s'establissin a Catalunya? No i sense tampoc. Potser amb una administració més propera serà més fàcil.
  16. Tindríem una millora dels serveis públic-sanitaris amb aquest Estatut?
    No i sense tampoc. El que cal és un govern d’esquerres que redreci la situació. Jo de tu, votaria PSC.
  17. Si tinc algun problema amb l'administració de la Generalitat, podré acudir al Defensor del Poble? Que té de dolent Síndic de Greuges, nomenat pels polítics catalans. És millor el defensor del Poble, anomenat pel govern de l’estat?
  18. Es podrà acudir al Tribunal Suprem espanyol com última instància judicial? No. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà l'última i el Tribunal Suprem casarà les sentencies dels tribunals superiors. No hi veig el problema.
  19. Els mitjans de comunicació de Catalunya podran denunciar els abusos de poder de la Generalitat o d'altres entitats públiques? Sí, però, per desgràcia no deixarà de dir mentides l’amic del bisbe de Madrid.
  20. És aquest Estatut “el millor per a Catalunya”, com se'ns presenta? És el que s’ha pactat al parlament de Catalunya i a les Corts. Fins i tot, amb la boca petita bona part d’ERC i PPC estan d’acord.
  21. Planteja el projecte d'Estatut una estructura racional i eficient de les institucions? Més competències signifiquen millor gestió? Els darrers anys ha estat l’administració general de l’estat qui ha duplicat les tasques transferides. Aquest estatut clarifica les competències entre les diferents administracions de l’estat (General, Autonòmica i Municipal).
  22. Suposa un benefici per als ciutadans la carta de drets i deures que recull el projecte de nou Estatut? Si, sense dubtes. Qui diu el contrari menteix a consciència. Ningú que no s’ha presentat a les eleccions pot arrogar-se el dret a parlar en nom de un indeterminat “els ciutadans”.
  23. Què significaria l'aprovació del projecte d'Estatut per al futur de Catalunya?
    Una aproximació de la gestió al ciutadà.
  24. Seria Catalunya més oberta i plural amb el nou Estatut? No. El catalans (millor parlar d’ells que de Catalunya) seran com són. El nou estatut tampoc els faria pitjors.
  25. Que succeirà si els catalans votem NO a aquest projecte? Res en el més ampli sentit de la paraula: l’Estatut del 79 continuarà vigent i cap de les millores del nou estatut entraran en vigor. En realitat, el que pretenen els que estan en contra és:
    PP: Fer caure el govern de Zapatero. L’estatut tan se’ls en fot.
    ERC: No ho saben ni ells.
    CIUTADANS DE CATALUNYA: Segons el seu argumentari, simplement volen derogar l’estatut del 1979.

No et creguis tot el que trobes a internet. Ni tan sols això.

09 junio 2006

NUEVA FABULA DE LA CIGARRA Y LA HORMIGA O COMO DESMANTELAR UNA FILIAL DE UNA MULTINACIONAL

  • CAPITULO 1: COMO NACE UNA FILIAL.

Supongamos una empresa que denominaremos PIMAR, con una pequeña empresa a las afueras de un lindo pueblecito de las cercanías de Barcelona, al que denominaremos E. Esta empresa disponía de un inmensa solar para su pequeña factoría. España era un país emergente, con gran futuro, bajos costes laborales y bajísima conflictividad laboral. En 1961, una gran empresa europea (que llamaremos B) ve el negocio, hace una muy buena oferta a la familia PIMAR y se adjudica la planta, que, ahora, no solo servirá el mercado nacional, sino también el de exportación.

  • CAPITULO 2: COMO NACE UNA TRASNACIONAL.

En 1967, una trasnacional (que llamaremos G) adquiere la gran empresa europea que llamábamos B. En 2005, un gigante mundial que llamaremos PiG adquiere la gran empresa que llamábamos G, por lo que a empresa que llamábamos B depende ahora de la gran empresa que llamábamos PiG.
Por simplificar: B = G = PiG.

  • CAPITULO 3: COMO NACE EL DINERO.

B es una marca de prestigio, con buen producto pero de precio alto que le ha permitido altos márgenes, buena rentabilidad a los accionistas y sufragar un gran departamento de I+D en su factoría de E.
El encarecimiento de la mano de obra, la aparición de nuevos competidores hace que B = G = PiG se plantee qué hacer. Y aquí aparece el héroe de nuestra historia: el Director Financiero X.
Su razonamiento es simple:
“En los últimos 45 años el suelo en que se ubica nuestra factoría ha experimentado un incremento tal que, la plusvalía que late bajo nuestros pies ha de permitirnos cerrar esta factoría, trasladar sus líneas de producción a donde la mano de obra sea más barata y aún obtener nuevas rentabilidades.
Para que os hagáis una idea: mientras que el valor en libros de nuestro activos es de 100, su valor de venta es de 1.000, mientras que el máximo coste de despedir la plantilla y desmantelar la planta es de 800”.

  • CAPITULO 4: COMO TE LLEVAS EL DINERO.

Mientras B presenta su expediente ante la administración, nuestro Mr. X plantea su estrategia:
La empresa Z de Polonia hará una oferta por las líneas de producción más atractivas de B.
Z será filial de OF, que a su vez pertenecerá a F, que será propiedad de NE, participada al 75% por PiG a través de una filial para la exportación que tendrá su sede fiscal en BAHAMAS.
O lo que es lo mismo: Z = OF = F = NE = PiG en un paraíso fiscal.
De otro lado NE pedirá un crédito hipotecario del 50% del valor real de venta para adquirir el solar a B, a la que pagará sólo ese 50%: el dinero justo para que disponga de efectivo suficiente para finiquitar a la plantilla.

  • CAPITULO 5: ¿Y DESPUÉS QUÉ?

Dentro de 45 años en Lvov (Polonia) se volverá a repetir la historia.