BACK TO THE PAST

Fa 25 anys (1983), al “Instituto Nacional de Bachillerato” NARCIS MONTURIOL, vaig conèixer a un noi que acabava d’aterrar tot sol d’Eivissa, eixerit, modernet, calladet que es deia Bartomeu. No es relacionava gaire amb ningú, però, a la Lola i a mi ens feia molta gràcia: representava tot allò que nosaltres volíem fer, ser, viure.

Avui m’he aixecat del llit i no se com m’ha vingut al cap aquell dia en el que li vam ajudar a netejar el seu pis a Gràcia i aquella pila de vinils (amb Siouxsie, Bauhaus, Durruti Column, Siniestro Total, Parálisis Permanente,...). Ell va fer la banda sonora de l’audiovisual amb el que vam recórrer un bon grapat d’instituts de Barcelona per a finançar el nostre viatge a Florència: la nostra mestre d’Història de l’Art ens va portar a la fundació Miró a veure una mostra d’artistes nord-americans, entre d’altres Keith Haring i Julian Schannabel. Crec que les diapos les va fer ell. Li vam perdre la pista quan es va matricular a la facultat de Filosofia i Lletres.

Increïble, però, avui m’he trobat al diari a en Bartomeu Marí, el nou director del MACBA, nascut a Eivissa fa 42 anys, llicenciat en filosofia i amb les mateixes ulleres de pasta. Coincidència?

Felicitats Bartomeu, tot i que no sigueu el mateix