Ahir, en Jordi Terrades, diputat al Parlament de Catalunya i cap de la
sectorial de Medi Ambient del PSC,
ens va explicar el problema de l'aigua a Barcelona.
La solución tot just l'explicaven en Baltasar i la nova ministre de Medi Ambient, Rural i Marí: l'aigua vindrà del mini-trasvassament de l'Ebre i de l'estalvi d'aigua dels regants, tot sufragat per la clàusula de l'estatut.
Com van prometre Montilla i Zapatero, Barcelona tindrà aigua a la tardor.
Però, estic ferit perque novament em fet tots el "paperina": CiU amb la conya del Roina i la Generalitat convencent-nos que (per terminis) era impossible portar l'aigua de Tarragona i que, a més a més, seria insuficient.
I, el pitjor, el nostre president dient-ho i dient-ho al mitjans.
L'administració catalana i els catalans, en general, sembla que anem "sobrats", que som més llestos, que no ens cal ningú, que donem lliçons. "Que n'aprenguin", que va dir aquell.
Ens fa falta ser més humils, treballar "en equip" amb la resta d'Espanya i de Catalunya, no ser "medalleros" i deixar de donar lliçons de res. Ens cal aigua, ens cal energia i ens sobra dependència del petroli i del gas, del ciments i del turisme.
Ens sobra orgull de ser catalans i ens manca l'orgull de voler aprendre d'altres (Irlanda, Finlandia): l'orgull de l'ètica del treball.
Entradas
