Van ser els primers 23 anys de govern de Jordi Pujol els que varen ferir de mort el catalanisme polític. El seu mal, la identificació: Catalunya soc jo! (es a dir, ell).
Després, les malaguanyades negociacions del nou estatut (i el seu fill pròdig: l’estatut del 30 de setembre) van ser qui el va portar al cementiri.
A la vetlla varen assistir, entre d’altres, els presidents Zapatero i Maragall.
El respons va ser d’Artur Mas.
El 40% de masses enfervorides el varen acomiadar un dia de Tots Sants.
Ens crida ara el mossèn per l’exorcisme?
Peatges, una oportunitat perduda
-
La retirada dels peatges de nombroses vies ràpides a Catalunya ens pot
semblar una molt bona notícia, aquestes vies ja fa dècades que la inversió
original ...
Hace 2 años
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario