EL PSC I EL MITE DE LA PARTICIPACIÓ

Els partits d'esquerra hem tingut sempre la dèria de la participació (dels ciutadans), que la democràcia és més que votacions cada 4 anys (tot i que a Catalunya en fem quasi cada any).

Però, com en el mite de la caverna, des de les organitzacions dels partits només es veuen les ombres de la participació ciutadana:

D'una banda, la demoscòpia que defineix els problemes al formular les preguntes; de l'altra, els processos participatius i de debat que els partits engeguem i que la pròpia inèrcia "aparatchik" fa que només trobin les respostes que ells mateixos formulen.

Els desitjos i neguits de una ciutadania líquida i dispersa, més preocupada pel que, des dels partits, anomenem "interessos particulars" són, doncs, les figures inaccessibles que projecten la seva ombra a la caverna a la qual ens trobem els polítics encadenats.

I com al teatre d'ombres xineses, els polític som qui sabem fer millor l’ombra.

Però, les ombres s’esvaeixen quan una petita agrupació del PSC convoca als seus militants i simpatitzants per a que, en total llibertat, expressin les seves propostes per al barri i la ciutat, i quan aquestes propostes, ni dirigides ni mediatitzades, arribin als responsables polítics.

La feina del polític és mirar a la cara a la societat líquida i no l’ombra que projecta.